L’article explora com la coreografia i la música produïdes a les faveles (barris “marginats”) del Brasil es poden abordar simultàniament com una pràctica política i com una narrativa que reconfigura performativament escenaris urbans distòpics. Els videoclips “Rabisca o chão” i “Notorius 150” serveixen de teló de fons per guiar-nos a través de la conjuntura social en què el funk està inserit.
Això inclou el funk com a música produïda a les faveles; l’estil de dansa passinho que va originar el funk; el context socioespacial de la favela; el cos negre com a centre de la narrativa; i les imatges periodístiques televisives que representen la guerra contra les drogues.
En última instància, aquest article destaca com l’expressió artística estableix les bases per forjar una nova identitat per a les comunitats negres al Brasil demostrant el potencial polític inherent a la dansa.